La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà 1789 es defineix com un conjunt de drets individuals i col·lectius.
Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució.
Les fonts o influències d'aquest text es troben sobretot en els pensadors de la Il·lustració francesa especialment Rousseau i Montesquieu i la Declaració d'Independència d'Estats Units.
Malgrat el seu caràcter d'universalitat no inclou les dones reconeixent la condició de ciutadania només als homes. Aquest fet provocà diverses reaccions entre les dones revolucionàries de l'època que havien posat en la Revolució Francesa les seves esperances per arribar a la igualtat de drets amb els homes.
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà tampoc propugna abolir l'esclavatge. Malgrat aquestes importants mancances, es considerada com un instrument precursor dels drets humans.
Té un doble vessant, moral (drets naturals inalienables) i polític (condicions necessàries per l'exercici dels drets naturals i individuals), que condiciona l'aparició d'un nou model d'Estat, el dels ciutadans; l'Estat de Dret, democràtic i nacional.
Va ser una de les conseqüències amb major abast històric de la revolució.
Els drets més destacats que estableix la declaració són:
- Article 1r. Els homes neixen lliures i iguals en drets, i les distincions socials només poden fundar-se en la utilitat comuna. [...]
- Art. 2n. L'objecte de tota societat política és la conservació dels drets naturals i imprescindibles de l'home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió. [...]
- Art. 3r. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació. Cap individu ni corporació no pot exercitat autoritat que no emani expressament d'ella. [...] La llibertat consisteix a poder fer tot allò que no perjudica d'altres [...].
- Art. 6è. La llei és l'expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a concòrrer personalment o per representants. [...]
- Art. 7è. Cap home no pot ésser acusat, arrestat ni detingut sinó en casos determinats a la llei i amb les formalitats prescrites per ella [...].
- Art. 10è. Ningú no ha d'ésser molestat per les seves opinions, encara que siguin religioses, mentre la seva manifestació no torbi l'ordre públic establert per la llei. [...]
- Art. 11è. La lliure comunicació dels pensaments i de les opinions és un dret dels més preats de l'home.
És un text atemporal, únic, separat del text constitucional i, per tant, amb un caràcter universal, a més a més, és un text breu, clar i senzill, d'aquí la seva transcendència i èxit a França, a Europa i al món occidental.
Quines relacions trobes amb la nostra Constitució Espanyola de 1978 (CE 1978)?
ACTIVITAT: A
partir de la lectura de les dues fonts (DDHC 1789 i CE 1978) heu de
crear una taula comparativa on s'analitzin els drets més rellevants
de la DDHC amb els artícles redactats dins de la CE.
Passos a
seguir:
- Per grups de treball fer la lectura dels artícles de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà 1789.
- Classificar els artícles de la DDHC en les categories següents:
- Justícia
- Llibertat d'Expressió
- Seguretat
- Sobirania
- Religió
- Propietat
- Localitzar a partir de la lectura de la Constitució Espanyola 1978 els artícles que tenen similituds amb les classificacions que heu fet. Heu d'escollir dos artícles per grup de treball.
- Creació de la taula comparativa escrivint per cada categoria els artícles escollits.
COMPAREM ELS ARTÍCLES DE LA DECLARACIÓ DELS
DRETS DE L'HOME I DEL CIUTADÀ 1789 I LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
1978
|
||
CATEGORIES
|
DECLARACIÓ
DELS DRETS DE L'HOME I DEL CIUTADÀ 1789
|
CONSTITUCIÓ
ESPANYOLA 1978
|
JUSTICIA
|
Art. [...] | Art.
[...] Art. [...] |
LLIBERTAT
D'EXPRESSIÓ
|
||
PROPIETAT
|
||
SEGURETAT
|
||
SOBIRANIA
|
||
RELIGIÓ
|
||
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada