EUROPA 1870-1914: Imperialisme i colonialisme

La projecció d'Europa sobre altres continents i l'impacte d'aquesta projecció constitueixen un dels fenomens claus del món contemporani.

Europa exporta al món homes, capital, tècnica...i així el transforma i subordina. És l'imperialisme, una doctrina política que justifica la dominació d'un poble o Estat sobre altres, mitjançant diferents tipus de colonització (de poblament, d'explotació econòmica, de presència militar estratègica) o per la subordinació cultural (aculturación)

Després de llegir aquests documents identifica i recull les causes i conseqüències del colonialisme per Europa i per les colonies.

Però, quin és el motor de l'europeïtzació, de la formació d'imperis colonials al servei de les grans potències industrials?

Motor demogràfic: L'augment de la població a Europa i les tensions socials que s'originen, provoquen que moltes famílies busquin una nova vida a altres continents. Es donen ara les migracions més intenses de la història d'Europa (40 mil. d'homes marxen d'Europa en el període 1850-1914). "El Imperio es una cuestión  de estomago...si no quereis la guerra civil debeis convertiros en imperialistas" Cecil Rhodes, empresari britànic. 

Aquest moviment migratori va incidir en el progrés dels transports i va suposar el gran negoci de les companyes transatlàntiques.

Motor econòmic: Els països euopeus troben en altres continents els llocs d'inversió per als seus capitals: construeixen la xarxa de ferrocarril, modernitxen les instal·lacions dels ports i faciliten préstecs als governs que no tenen el fons necessari per a iniciar el desenvolupament.

La necessitat de trobar nous mercats i la recerca de matèries primeres per a la indústria contribueixen a l'aparició d'europeus en mines i plantacions (belgues en mines del Congo, francesos a l'Extrem Orient explotant la seda i després a Egipte el cotó...).

Motor polític: Les preocupacions estratègiques determinen les línies marítimes de l'imperi anglès i del repartiment d'Àfrica.

La navegació a vapor exigeix tenir al voltant del món dipòsits de carbó on puguin proveir-se les flotes.

Motor ideològic: Intel·lectuals i escriptors euopeus parlen de la missió civilitzadora dels blancs, que porten a altres continents la seva instrucció, higiene, la millora de nivell de vida, la matemàtica europea, l'estil de l'arquitectura, la tècnica, els hospitals... 

Els missioners catòlics i protestants es senten obligats per la necessitat d'evangelització.

FERNÁNDEZ, A. Història Comtemporània. Ed. Vicens Vives. (Pàg 279). Barcelona 1978

Cada potència colonitzadora, anomenada metròpoli, va fer servir diferents estructures de dominació colonial: el dominis, les colònies d'explotació, els protectorats i les concessions, entre d'altres.
De fet, la diferència entre “colònia d’explotació i “protectorat” és mínima.

La primera forma de colonización es aquella que ofrece un lugar donde vivir y trabajo al execedente de población de los países pobres o de los que tienen un contingente humano excepcional. 

Pero hay otra forma de colonización que afecta a los pueblos que cuentan con excedente de capitales i productos (...) esta es la forma moderna. Las colonias constituyen para los países ricos una inversión de las más ventajosas(...) Afirmó que la política colonial de Francia, que la política de expansión colonial, la que nos ha impulsado a ir a Saigón, a la Conchinchina, la que nos conduce en Tunicia, la que nos ha llevado a Madagascar, afirmo que esta política de expansión colonial está fundada sobre una realidad sobre la que es necesario llamar por un instante vuestra atención, a saber: que una marina com la nuestra no puede navegar sobre la superficie de los mares sin refugios sólidos, defensas, centros de avituallamiento.

Imperialisme francés
FERRY, J 1832-1893, Primer ministre francés. "Discurs a la cambra dels diputats 28-07-1885" a Documentos historia viviente. Dossier VI. Fiche 31.

Creo que la raza britànica es la más grande de todas las razas soberanas que el mundo haya conocido (...). Yo afirmo que, en verdad, es un desinteresado y un cobarde el que desconfía del porvenir de la raza británica.

CHAMBERLAIN, J. "Discurso de 1895 en Laran" a L'èpoque contemporaine, pàg 179.

El Congo produeix dintre dels seus confins gairabé tots els artícles que cal per a satisfer les necessitats europees (...), dipòsits d'or i plata, mines abundants de coure i de ferro, boscos de gran valor, que produeixen fustes molt preuades, quantitats inexharibles de cautxú, gomes valuoses, espècies, pebre i cafè, bestiar en ramats innombrables i poblacions susceptibles d'apreciar la comoditat de la vida, (...).


HENRY MORTON STANLEY, explorador. (1876) El Congo i la creació del nou Estat Lliure.

Ayer estuve en el East End de Londres (barriada obrera) y assití a una asamblea de los desocupados. Al oír dicha reunión discursos exaltados cuya nota dominante era "¡pan, pan! y al reflexionar cuando regresaba a casa sobre lo que había oído, me convencía mas que nunca sobre la importancia del imperialismo(...). La idea que yo acaricio representa la solución del problema social, a saber: para salvar a los cuarenta millones de los territorios para colocar en ellos el exceso de población, para encontrar nuevos mercados en los que colocar los productos de nuestras fábricas y de nuestras minas. El imperio, lo he dicho siempre, es una cuestión de estómago. Si no queréis una guerra civil debéis convertiros en imperialistas.- CECIL RODHES (1895)

E. SABATO. (1969) La convulsión política y social de nuestro tiempo. pàg 94. 

La repercusió sobre els països colonitzats fou inmensa. L'impacte d'Europa es deixa sentir en primer lloc a les costes, on es construeixen ports amb instal·lacions modernes, més tard a l'interior, on hi arriben amb ferrocarril, sorgeix una nova estructura de comunicacions.
A tot arreu es va fomentar un conreu bàsic. les colònies compren productes a la metròpoli, l'economia de mercat crea la necessitat de paper monedam així l'economia monetària es sobreposa a la de subsistència, caracterśitica del preíode pre-colonial.
Dins de l'ordre demogràfic s'aconsegueixen les primeres victòries contra malaties tropicals, es creen hospitals i s'apliquen remeis europeus, però al mateix temps, el progrés de les comunicacions permet una difusió més ràpida de les epidèmies. Però en general, el descens de la mortalitat,amb el manteniment d'una natalitat alta, va permetre l'increment de població.
Les societats indígenes varen experimentar profundes transformacions.La vida urbana va trencar les estructures tribals. Una burgesia de comerciants i funcionarises va instal·lar en els nivells més alts de l'escala social. Fins i tot retrocés de l'agricultura de subsistència i l'extensió de lús de la moneda.
Dins de l'ordre intel·lectual, els missioners, escoles, edicions de diaris,..., van fer disminuir l'analfabetisme. Però d'latre banda l'impacte de la cultura occidental va fer perdre la seva identitat a les cultures indígenes, alterant les seves creences i tradicions.

A. FERNÁNDEZ.(1978) Història Contemporània. Ed. Vicens Vives. Barcelona

 

GRUPS D'EXPERTS: IMPERIALISME

EL LLEGAT IMPERIALISTA I

 LA RELACIÓ ACTUAL AMB ELS ANTICS DOMINIS COLONIALS 

L'estudi es centra en 4 zones d'interés: la INDIA, AMÈRICA LLATINA, ÀFRICA i AUSTRÀLIA. I l'objectiu és analitzar quin és el llegat imperialista i quina és la relació actual amb els antics dominis colonials, explicant les conseqüències positives i negatives (demogràfiques, econòmiques, ideològiques i polítiques) per Europa i per la colònia, i la dependència o no amb les antigues metròpolis.
Per documentar-se els grups utilitzaran el llibre de text i les fonts digitals i documentals necessàries.
El grup-classe es dividirà en 7 grups d'experts que analitzaran 7 aspectes de les zones d'interés.

• INFRAESTRUCTURES i EQUIPAMENTS (transports, ports, xarxa de ferrocarrils, escoles, edificis religiosos, habitatges colonials, hospitals, ...)
• ACULTURITZACIÓ
• EDUCACIÓ
• RELIGIÓ
• ESTRUCTURA DE LES COLÒNIES
• SALUD  
• DESCOLONIZACIÓ (A.llatina, Índia, Austràlia i Àfrica)

A partir de l'anàlisi i interpretació de les fonts d'informació sobre aquests temes, els experts s'agruparan com a grup de treball i s'explicaran tot allò que han après al documentar-se per poder elaborar la presentació on es recullin les conclusions del treball. 
L'avaluació de l'activitat inclourà: una nota de grup on es valorarà el treball diari a classe i el disseny de la presentació i guió, i una nota individual on l'alumne defensarà una part de la presentació durant un temps determinat.

Presentació: Les dispositives han de donar resposta a les dues preguntes a partir de l'anàlisi de cadascun del 7 aspectes investigats. Ha de ser visual, creativa i que reculli les idees principals del què volem explicar. La resta d'informació s'amplia durant l'exposició oral.
Guió: Document escrit on es recull el títol del treball, els noms dels integrants del grup i els apartats del treball. El guió ha d'incloure una imatge i els punts que es tracten. El format serà el d'un tríptic o la meitat d'un DIN-A4.

L'avaluació d'aquesta activitat valorarà els aspectes següents:

• La capacitat del treballar en grup.
• El tractament de la informació.
• La selecció adequada de la informació i la justificació de la seva elecció.
• L'elaboració de la presentació de diapositives a apartir de les pautes propostes.
• La realització d'una exposició oral amena, formal i adequada a l'espai al qual s'adreça.

L'avaluació tindrà dos registres de notes: una nota de grup on es valorarà el treball diari a classe i el disseny de la presentació i guió, i una nota individual on l'alumne defensarà una part de la presentació durant un temps determinat.
Aquests són els ítems que s'avaluaran: 

Ítems	Notable/Excelent	Suficient/Bé	Insuficient
Treball en grup	El grup ha organizat bé el treball, les tasques s'han repartit equitativament.	El grup ha treballat de forma desequilibrada. La major part de les tasques l'han fet un o dos alumnes.	El grup no ha treballat o només ho han fet un o dos membres del mateix.
Tratament de la informació	S'han consultat varies fonts i s' ha elaborat un text de síntesi complet i ben estructurat.	S'ha consultat només una font i s'ha elaborat un text de síntesi correcte.	S'ha consultat només una font i no s'ha elaborat una síntesi correcte.
Elecció de textos significatius	S'ha escollit un fragment interessant i representatiu del tema.	El text és poc interessant per el comentari.	No s'ha seleccionat cap text o el text no és l'adequat.
Elaboració de la presentació	Es distribueix adequadament la informació en les diapositives i es relaciona amb imatges ben seleccionades.	No s'organitza la informació de forma clara o les imatges no estan ben escollides.	La presentació té carències d'organització i resulta inintel·ligible.
Exposició oral (individual)	S'exposa el treball amb bona dicció. S'utilitza la presentació amb guia i recolzament, però no llegeix el text.	S'aprecia certa inseguretat al exposar i un excessiu recolzament en el text escrit de la presentació.	El ponent es limita llegir els textos que surten a la presentació sense dirigir-se a l'aula.